Bird Ringing Expeditions

CIGONYA-VOLTOR. Leptoptilos crumenifer. El Marabú és la cigonya més gran i corpulenta d’Àfrica, amb una envergadura que pot superar els tres metres.
És realment una cigonya-voltor, una gran oportunista, capaç d’alimentar-se de carronya però també de tota mena de vertebrats i invertebrats. El seu enorme bec i el llarg coll sense plomes són adaptacions perfectes per a aquesta dieta.

TOGO - BÉNIN
T'hi apuntes?
Anem a crear la primera estació d'anellatge de Togo i a fer el tercer campament d'anellament a Bènin, aquest dedicat als ocells del manglar.

Pelecanus occidentalis [foto 3] pot ser manipulat, tot i que amb dificultat, per una sola persona. Per a Pelecanus rufescens [foto 1] sens dubte cal treballar entre dos ornitòlegs, mentre que per a Pelecanus onocrotalus [foto 2] jo recomanaria anellar i prendre les mesures entre tres persones. I és que aquestes són les seves llargàries, amplàries i pesos, respectivament:
• Pelecanus occidentalis: 106–137 cm de llargària, 2,03–2,28 m d’amplària i 2,7–6,1 kg de pes.
• Pelecanus rufescens: 125–155 cm de llargària, 2,65–2,90 m d’amplària i 4–7 kg de pes.
• Pelecanus onocrotalus: 140–180 cm de llargària, 2,26–3,60 m d’amplària i 7–15 kg de pes.
Les diferències de mida són considerables. I és que el Pelicà més gran del mon és Pelecanus onocrotalus que pot superar els 10 kg i assolir una envergadura de més de tres metres, fet que el fa una de les aus voladores més grans del planeta. A això cal afegir-hi la força del bec, el coll i les ales, així com els moviments sobtats que pot fer durant la manipulació.
Per aquest motiu, mentre que Pelecanus occidentalis pot ser controlat per un anellador experimentat, per a Pelecanus rufescens és recomanable treballar entre dues persones i en el cas de Pelecanus onocrotalus l’idoni és la participació de tres persones, el que la contenció de l’ocell i la presa de mesures, i sobretot permet treballar amb més seguretat tant per l’au com pels anelladors.

Terathopius ecaudatus. La meva primera Àguila de Bateleur la vaig veure l’any 1998 al llac Baringo de Kènia. I em va encantar. Sobretot la seva silueta en vol que sembla anar en direcció contrària a la que veus. És un rapinyaire -però també carronyaire- preciós. El seu nom, “bateleur”, prové del francès i significa acròbata, en referència al seu vol extraordinàriament àgil.
Amb la seva característica cua molt curta, ales amples i silueta compacta, és fàcil d’identificar quan planeja sobre la sabana subsahariana.

Després de passar tot el mes d'agost anellant sense pausa, entre Bénin i el Senegal, ara estava cercant un nou enclavament per continuar la recerca i treballar en ambients que em fascinen. Ahir, 31 d'agost, finalment el vàrem decidir.
Només us diré que es tracta de manglars infinits amb espècies tan representatives com l'Ardea goliath (Agró goliat). Crec que amb això ja està tot dit.
Qué? Us hi apunteu?
-i ara, cap a Etiòpia

-foto: Ana Catalina Pinzon Echeverri

Avui he finalitzat un altre campament d'anellatge al Sahel. Un campament de benvinguda als migradors europeus que ha donat uns resultats molt i molt importants sobre l'arribada dels Acrocephalus i altres passeriformes. Però també sobre enclavaments trascendentals per l'entrada de moixons amenaçats com la Boscarla d'aigua (Acrocephalus paludicola).
Cal agrair sempre a la Direcció de Parcs Nacionals però sobretot als vigilants dels parcs, els amics i les famílies que cuiden de nosaltres, que ens ajuden, ens acompanyen i amb els que compartim la pau de les seves llars.
Per què anellar a una contrada com el Delta del Senegal és compartir, entendre, planificar amb la gent del territori, patir els inconvenients i celebrar plegats els èxits. Però també ajudar-los en la mida del possible. En el nostre cas instalant una planta potabilitzadora d'aigua per tota la població. I tot allò que de cor puguem fer, mes a mes, any rere any. Ara però toca enlairar-se cap a Etiòpia. Som-hi!