Hesting

Bruno està fent classe, però Camarón no se’n va gaire lluny. Es queda quiet, lliure dins la pista, simplement fent-li companyia. 🐴🤍🐴

Diem que dos cavalls estan “agermanats” quan han creat un vincle social molt fort. Es busquen, prefereixen estar a prop i la presència de l’altre els aporta calma i seguretat.

Com que són animals de manada, separar-se —encara que sigui durant una estona— pot resultar-los incòmode. De vegades, permetre que l’altre sigui a prop, sempre que estigui tranquil i no interfereixi en la classe, els ajuda a regular-se.

Camarón no participa en la sessió, però la seva presència també acompanya Bruno. 💚

Les cabeçades de quadra i els ramals també necessiten passar per la bugada! 🫧🐴

Amb l’ús diari acumulen pols, suor, fang i restes de greix. Rentar-los regularment ajuda a evitar irritacions i rascades a la pell del cavall, elimina males olors i ens permet comprovar si hi ha costures, sivelles o mosquetons deteriorats.

Després de rentar-los, els deixem assecar completament abans de tornar-los a utilitzar. Una mica de manteniment allarga la vida del material i, sobretot, contribueix al confort i a la seguretat dels cavalls.

Perquè cuidar-los també és tenir cura de tot allò que està en contacte amb ells. 💚

Com podem entendre el trot sense pujar damunt del cavall? Convertint-nos, per uns minuts, en cavalls! 🐴

Al trot, el cavall mou les extremitats per parelles diagonals: mà dreta amb peu esquerre, i mà esquerra amb peu dret. Explicar-ho amb paraules pot semblar fàcil… però intentar reproduir-ho amb el propi cos és una altra història. 😅

Amb aquest exercici, les alumnes no només aprenen com funciona l’aire del trot: també treballen la coordinació, la lateralitat, la consciència corporal i la capacitat de seguir una seqüència.

Perquè l’equitació no s’aprèn únicament muntant. També podem observar, experimentar, jugar i sentir en el nostre cos com es mou el cavall.

I sí: coordinar quatre extremitats és més difícil del que sembla! 😉

Vaig anar a Galícia i vaig tenir la sort de trobar-me cara a cara amb cavalls que viuen en llibertat. 🐴🌿

Poder observar-los sense dirigir els seus moviments em va fer pensar en totes les petites decisions que prenen constantment: on anar, què menjar, amb qui quedar-se, quina distància mantenir, quan descansar o quan apartar-se.

Quan un cavall viu amb nosaltres, no sempre podem oferir-li les mateixes condicions. Però sí que podem plantejar-nos quanta capacitat d’elecció té durant el seu dia.

Pot moure’s lliurement?
Pot relacionar-se amb altres cavalls?
Pot apartar-se si necessita espai?
Pot decidir quan descansa, explora o busca aliment?

El benestar no consisteix només a evitar el patiment. També implica donar oportunitats per expressar comportaments naturals i, sempre que sigui possible, poder escollir.

Observar els cavalls que viuen amb més llibertat no ens dona una fórmula perfecta, però sí una referència molt valuosa per mirar amb uns altres ulls la vida que oferim als nostres.

🐴 Recuperar musculatura no és simplement tornar a muntar.

En Camarón ha perdut condició corporal i, sobretot, musculatura a la gropa, el dors i la zona de la creu. Per això, abans de demanar-li que torni a carregar el pes d’una amazona, toca reconstruir la base.

D’una banda, estem ajustant l’alimentació perquè recuperi una bona condició corporal. Però guanyar pes no és el mateix que guanyar múscul: aquesta musculatura l’hem de reconstruir amb moviment i exercici progressiu.

Una de les eines que utilitzem són els desnivells. Les pujades ajuden a activar els posteriors, la gropa i la musculatura estabilitzadora del tronc. Les baixades, fetes amb calma i control, treballen l’equilibri, la propiocepció i el control del moviment.

I no tot ha de ser treballar en cercles. Caminar en línia recta, variar el terreny i incorporar desnivells suaus ens permet fer un treball funcional i progressiu sense afegir encara el pes d’una amazona.

La rehabilitació no consisteix a cansar-lo, sinó a preparar el seu cos perquè pugui tornar a treballar amb força, equilibri i sense sobrecàrregues. 💚

🐴 Una estereotípia no és simplement un “mal vici”.

És una conducta repetitiva i aparentment sense una funció immediata que pot aparèixer quan un cavall intenta afrontar un entorn que no cobreix adequadament les seves necessitats: confinament, falta de moviment, poca interacció social, frustració, estrès o una alimentació molt allunyada de la seva manera natural de menjar.

En el vídeo parlo de dues de les més conegudes: el ball de l’ós, quan el cavall balanceja repetidament el pes d’un costat a l’altre, i l’aerofàgia, quan agafa aire de manera repetitiva.

🧠 I aquí hi ha una part important: aquestes conductes poden actuar com un mecanisme d’afrontament. La conducta repetitiva pot ajudar el cavall a regular l’estrès i fer més suportable una situació que li genera malestar.

Per això, intentar simplement impedir que faci l’estereotípia sense preguntar-nos per què ha aparegut no resol necessàriament el problema.

La pregunta no hauria de ser només:
❌ “Com f**g perquè deixi de fer-ho?”

Sinó:
✅ “Què podem canviar en el seu dia a dia perquè ho necessiti menys?”

Entendre el comportament també és benestar. 🌿🐴

🐴 Raspallar un cavall és molt més que treure-li la pols.

Abans de muntar, dediquem temps a raspallar-lo. Evidentment, per higiene, però aquesta estona ens dona moltíssima informació.

🖐️ En passar les mans i els raspalls per tot el cos podem detectar petites ferides, inflamacions, zones sensibles, picades o canvis que potser passarien desapercebuts a simple vista.

🤎 Però també és un moment de connexió. Aprenem a observar les seves reaccions, a descobrir on li agrada que el raspallin i on ens demana més delicadesa, i a comunicar-nos sense necessitat de paraules.

I encara hi ha una altra cosa que m’agrada especialment: ens obliga a baixar a la velocitat del cavall.

Deixar fora les presses. Observar. Respirar. Sentir el que estem fent en lloc de pensar en el que farem després.

Una mena de amb quatre potes. 🌿🐴

Perquè la classe no comença quan pugem al cavall. Comença molt abans.

🐴 Entendre el cavall abans de demanar-li res.

L’etologia equina és l’estudi del comportament natural dels cavalls: com es comuniquen, com aprenen, com es relacionen, què necessiten i per què reaccionen com ho fan.

I no és només teoria. Conèixer-la ens permet prendre millors decisions en el seu dia a dia.

Ens ajuda a entendre per què necessita moure’s, relacionar-se amb altres cavalls, menjar durant moltes hores al dia o disposar d’espais on pugui explorar i descansar. Però també ens ajuda a interpretar una orella que es gira, una tensió corporal, una conducta repetitiva o un “no” que potser està intentant comunicar-nos alguna cosa.

Quan coneixem millor com funciona un cavall, deixem de preguntar-nos només “com f**g perquè faci això?” i comencem a preguntar-nos “per què està fent això?”.

I aquesta pregunta pot canviar completament la nostra manera de cuidar-lo, educar-lo i relacionar-nos-hi. 🌿

Un bol ple de tomàquets cherry madurs i perfectes… i un de verd que he collit abans d’hora. 🍅

On se te’n va la mirada?

És habitual que ens fixem justament en allò que desentona: l’error, el comentari negatiu, la conversa que no va sortir com volíem o aquella cosa que podríem haver fet millor.

No és casualitat. El nostre cervell està especialment atent a les anomalies i a les possibles amenaces, perquè detectar allò diferent podia ajudar-nos a sobreviure. El problema apareix quan aquest mecanisme ens fa ignorar tot el que sí que funciona, tot el que hem aconseguit i totes les experiències que ens fan bé.

Com a sexòloga, acompanyo persones que han après a mirar-se des de l’error, la culpa o la insuficiència. A teràpia no es tracta de negar allò que fa mal, sinó d’aprendre a mirar el bol sencer.

Si sents que un sol “tomàquet verd” està tapant tot el que hi ha de bo a la teva vida, podem treballar-ho juntes. Escriu-me per reservar una sessió. 💚