Musiescola

Per què defensem l'escola pública i lluitem cada dia? Perquè l'estimem, perquè és la societat de demà i les vides menudes de hui.

Gràcies a les persones que SABEN, com nosaltres, que mereixem una educació pública, de qualitat i en valencià. I gràcies per les vostres paraules i els vostres ànims als carrers. Ens hem emocionat amb cada mot i amb cada gest. Gràcies a les famílies per recolzar-nos, perquè ens necessitem i caminant de la mà som més fortes.

No ens n'anem. Estem agafant aire per bufar fort amb la . I continuem treballant per una escola on la música siga el centre del coneixement i de la vida.🎵🎵💚💚

PD. La CODA no és més que el final d'aquesta peça.
Compte, que estem preparant la següent!

SIMFONIA DE RAONS.
5é moviment. El soroll de la burocràcia.

En aquest cinqué moviment, parem l’oïda a un soroll constant que desentona en el dia a dia educatiu: aquell que s’interposa entre la docència i el seu sentit més profund. És un soroll que fragmenta el temps, dispersa l’energia i allunya l’atenció d’allò que realment importa.
Reivindiquem abaixar el volum per recuperar l’harmonia dins dels centres. Quan el ritme es simplifica i es confia més en qui ensenya, torna l’espai per pensar, per crear i per acompanyar amb plenitud. Perquè només quan es redueix aquest soroll de fons, l’educació pot tornar a sonar amb claredat i intenció.

🎼 SIMFONIA DE RAONS.
4t MOVIMENT: Salari i reconeixement desafinats.

Durant anys, el professorat ha sostingut l’escola amb compromís, esforç i vocació. Però la vocació no pot justificar la pèrdua continuada de poder adquisitiu ni la manca de reconeixement.

En aquest quart moviment alcem la veu per una qüestió de justícia: unes condicions salarials dignes per a qui assumeix cada dia una de les responsabilitats més importants de la nostra societat. Perquè valorar el professorat és enfortir l’escola. I perquè dignificar la professió docent és dignificar l’educació.

🎼 SIMFONIA DE RAONS
3r MOVIMENT. INFRAESTRUCTURES EN SILENCI.

Hi ha reivindicacions que no sempre ocupen titulars, però que condicionen cada dia l’experiència d’aprendre i d’ensenyar. Les parets, la llum, la temperatura, els espais compartits, la seguretat i la dignitat dels centres educatius també eduquen.

En aquest tercer moviment alcem la veu per reclamar allò que qualsevol comunitat educativa mereix: espais cuidats, accessibles i ben equipats, on l’alumnat puga créixer, conviure i aprendre en les millors condicions.

Perquè una educació pública digna necessita molt més que paraules: necessita infraestructures que estiguen a l’altura de les persones que les habiten.

2n MOVIMENT. PLANTILLES A CONTRATEMPS.

Hi ha reivindicacions que no poden esperar. Quan falten docents, l’escola es veu obligada a funcionar al límit: es dificulta l’acompanyament de l’alumnat, es debiliten els projectes educatius i es carrega tota la comunitat amb una pressió que no li correspon.

En aquest segon moviment alcem la veu per reclamar més professorat, plantilles estables i substitucions àgils. Perquè educar amb qualitat, equitat i dignitat necessita temps, presència i recursos humans suficients.

1r MOVIMENT. RÀTIOS DESCOMPASSADES.

En aquest primer moviment, abordem una de les qüestions que més afecta el dia a dia de les escoles de música: unes ràtios que no responen a les necessitats reals de l’educació. Quan les aules s’omplen més del que poden sostenir, es descompassa allò essencial: la proximitat, l’escolta i l’acompanyament.
Parlar de reducció de ràtios és parlar de qualitat educativa, de dignitat i de justícia. És reivindicar espais on cada alumne compte, on cada veu puga ser escoltada.

Hui comença a sonar el nostre manifest. Una declaració d'estima a l'escola pública i a la música, estructurada en 7 vídeos, com els 7 moviments d'una gran simfonia.

En aquest primer vídeo, alcem la veu per l'escola pública: l'espai on la diversitat es converteix en riquesa i on cada infant troba el seu lloc. 🏫🎷

Pugeu el volum i obriu el cor. La simfonia acaba de començar. 🎻🥁